El dilema d'escriure

Dissabte 25 d'abril 2015

Escric per a mi o escric per què m'agrada que algú em llegeixi? Ahir m'ho va preguntar un que em sol llegir tot sovint i que no ha escrit mai. S'escriu per a un mateix? Teràpia, tenir coses a dir, perdre la por al despullament sense ser pornogràfic, vastes possibilitats. Rumiar. El dilema d'escriure, una mena de vanitat despullada, una més. Em molesta la vanitat desenfrenada del voler creure's el que no s'és i no puc sofrir, m'incomoda, em provoca severa desconfiança, la falsa modèstia i el desmenjament. No menjar i no deixar menjar. Cap mena d'interès a cercar la perfecció, no s'evolucionaria, i saber que hom sap fer el que sap fer i, com a molt, intentar continuar prosperant, opinant, pensant i escrivint per a un mateix i, si algú et llegeix i comparteix, o no, qualsevol cosa escrita, donat per satisfet amb la volença de no voler ni incidir ni convèncer, no cal i faltaria més. El pensament i la imaginació són lliures.

Comentaris