La princesa austríaca

Dissabte 11 d'abril 2015

Va ser dijous a la contra de la Vanguàrdia, una princesa austríaca d'il·lustres cognoms centreeuropeus anomenada Irina. Rememorar de nou aquell imperi. Fa cent anys Àustria perdia part de la seva història als camps de batalla de l'est d'Europa i a Grècia . Princesa relacionada amb la flor i nata de l'aristocràcia mundial i també amb les cases reials de la península aràbiga. Vida dedicada plenament a l'òpera, a la música clàssica, a l'art, a les lletres, una delícia de vida. Cap necessitat, o ben poca, de guanyar-se les garrofes i sensació de tenir totes les portes obertes per a poder col.laborar en tot el que es vulgui. Fotografiada al Liceu. Viure en un món paral·lel, en una mena de bombolla irreal, utòpica, en un món més culte, més lliure, i, per què no? millor a través de la cultura i del coneixement. Ho comparteixo. Seria bonic, però, i no ho sé, no ho he escatit, si s'adona que el bressol i el país on s'ha nascut hi fa molt o és força el tot. Cultura, coneixement, societat, estatus ... molt bé, però si no es va acompanyat de drets, deures i obligacions que superin certes tradicions, certs hàbits socials, com amb els ibuprofens, només alivien i no curen ni desinfecten, feina dels antibiòtics. Quan es parla de problemes, de mancances de drets humans a Abu Dabi en concret, indefinicions, passar de resquitllada, no arribar ni a rascar l'epidermis, obvietats, paraules vanes extremament educades, fer com allò com si no anés amb mi, pensar que els problemes són particulars i com si no formessin part del món global de la cultura i del coneixement, d'aquesta mena de món esplèndid envernissador. Àrabs a la península aràbiga, moros a Manlleu i a Salt. Diners i cultura els privilegiats, uns i subsistència i drets civils europeus els altres i, tot i així, el racisme sembla que no pari de créixer i seria bona la globalització del coneixement, potser no ens faria més bons, segur que no, però si més lliures, menys elitistes del món particular i reduït i poder abandonar aquesta mena d'ofuscament empudegador de masses coses desagradables.