Udolar

Dilluns 13 d'abril 2014

Impensable. Canviar. Dissabte partit del Barça no me'l vaig ni mirar. Impensable fa relativament poc. Poc me'ls mirava fa trenta anys amb aquell Barça que tant s'assembla a aquest. Valors. Poc amant de l'estil, de les maneres i encara menys dels lideratges permesos que desautoritzen a l'autoritat. Esport d'equip i d'estructures i de valors reals no parlats. Façana, especulació d'exprimir mamelles no eternes. Producte. Cosa millor a fer. Ganes d'udolar, al Nacional. Udolar, el que tindria ganes de fer, com els llops, i no he sabut mai perquè ho fan, serà de gana, serà de por, serà de misèria o per marcar territori, tant se val, es queixen, es senten molests i udolen pel simple fet que masses coses trontollen, i no sóc cap llop, ni en som, les que crec i creiem, les que ens fan creure i les creiem, les que voldríem fer creure o les que ens agradarien que ens poguéssim arribar a creure i ens ho empassem i, amb aquella fe, hi tornem i ens il·lusionem una i altra vegada, com amb els amics, els de veritat, no pas amb els coneguts, ens els estimem i no els abandonem encara que ens facin empipar, per això hi són i hi som. Dimecres a tornar-hi i que guanyi aquest Barça de valors tronats i no pas massa compartits.

Comentaris