La mandra de sempre

Dimarts 28 d'abril 2015

Em quedo a casa escoltant al Barça. Els veïns no hi són. Podia haver anat al Casino. La mandra de sempre. Ahir vaig anar a dormir tard. Tres hores dormides i onze de treballades. Reunió de l'assemblea cada dilluns. Política, neòfit i no pas còmode del tot. Circumstancial, com em sol passar amb el treballar, per servei, per responsabilitat del què toca per viure i pel moment que toca viure. Podria viure al marge de la política, tot i formar part de la polis, i estar sense laborar podent viure aquesta mena de jubileu, no pas aturat, abans de deixar aquesta mena de vall de llàgrimes malentesa, on hi tantes coses a fer més enllà de les baralles dels gestors de la polis i del creure's que el castic diví dels expulsats del paradís té més transcendència que la simple i pura voluntat de servei i de manutenció.