La terrassa

Dimecres 22 d'abril 2015

Hi ha coses que no es paguen amb diners i una és asseure's en una terrassa. Deixar passar la vida observant a la gent com passa. Imaginar el que podria arribar a imaginar algú que fes el mateix quan passes pel davant atrafegat, tranquil, parlant sol, rient, seriós ... el que fa la gent que té una vida com la teva, a estones millor, a estones pitjor i igual d'interessant o igual de vana. Deixar fluir, deixar passar, com els avis als bancs de les places, dels parcs, la conversa, la discussió, la trivialitat. La terrassa, el que en deu quedar de l'antic forum pels desvagats i pels que no s'han de repetir trenta vegades seguides que van enfeinats i atrafegats, els que cansen només mirar-los i sentir-los.