Vella Europa envellida

Diumenge 12 d'abril 2015

Música de la vella Europa envellida. Els matins de diumenge a l'Auditori de Barcelona. Mitjana d'edat que sobrepassa la seixantena. Divendres i dissabtes, no hi solo anar mai, la mitjana suposo que deu ser més baixa. Cap de setmana cultural. Dissabte a la sala tallers, ganes d'udolar, i avui en Rudolf Buchbinder amb la integral dels concerts per a piano de Beethoven. El primer, el quart i el cinquè. Com aquell qui no es mou, com el que sembla que no fa res. Interpretació magnífica, una de les millors que mai he escoltat. Els lents i els pianos, fora de mida. L'orquestra hi acompanyava. Sensació que la cultura a l'engròs la manté l'administració i la gent gran relativament ben pensionada. La meva generació, forces, però menys dels que hi hauríem de ser. Els joves, ai els joves, pocs o a l'ombra d'aquesta mena de senilitat d'economia i de subsistència resolta que ha aprofitat els bons moments de la conquesta de drets socials no perllongats, poc transmesos i que els de la meva generació no hem sabut conservar i els hem anat perdent, un darrera l'altre sense cap mena de defensa per part nostra ni de ningú; i no voldria, no m'agradaria, assolir, per desídia, per inoperància, una mena de desert ingaudible pel benestar, potser, malentès d'uns i per l'acolloniment no reivindicatiu d'uns altres, els meus.