Viscuda mai així

Diumenge 5 d'abril 2015

Tarda ennuvolada sense pluja. Matí de caramelles. Pasqua folklòrica. No l'havia viscuda mai així. Setmana Santa i Pasqua poc m'han representat. Tristor més que res. Sóc de Nadal, de vida bona o dolenta, vida, d'advent i no pas de la incongruència que em suposen aquests dies de quaresma, d'abstinència, de passió, de patiment i de mort, quan es evident que la natura reneix i els colors són nets i lluminosos. Em costa entendre-ho, alguna mena de justificació hi deu haver, en saben tan com volen. Tenen respostes per a tot. Nadal, celebració del naixement i de la vida quan, precisament, la natura es clou i el solstici d'hivern, el fred, els dies escurçats, foscs, no deixen gaires opcions a la vida i que la natura esclati. Simplicitat de pensar que les creences, amarades de tradició, inclús, sembla que estiguin orientades a no deixar viure massa la vida plena, barrant el pas, sensació, a qualsevol mena d'expansió de felicitat que superi el dogma, la que podria arribar a considerar autèntica i, per què no, natural.