Encara dura la processó

Dimecres 1 d'abril 2015

Cinc dies de vacances. Una quimera. Em sembla impossible. M'agradaria poder tornar a fer com abans, no viure el diumenge de Rams a Vic i no començar la Setmana Santa treballant. Aprofitar del diumenge al dijous per voltar. Ara no puc. Treballo i em costa treure'm de sobre aquesta sensació eterna de perdre el temps treballant. Una mena de càstig necessari per a subsistir. Adaptabilitat als nous temps i a les noves circumstàncies. Sembla que encara duri la processó o que sempre vagi per dins. Escrostonat en aquesta mena de religiositat que sé, sense creure, que forma d'una part crítica i criticada de la meva vida, per tradició, per formació, per escola i pels pares, tot i no ser massa creients, dels pocs que no han tingut germans ni germanes capellans o monges, i a Vic, i a la comarca, és difícil. Creients de conveniència, de relativa tranquil·litat, la de tenir un problema de l'existència resolt, d'acompanyament final a l'hora d'anar-se'n del món amb tots els sagraments. Estar-ne partícip, malgrat sembli una incongruència en aquests dies de passió, de patiment, de mort, de tenebres i de resurrecció.