Han marxat els núvols negres de Sant Sebastià

Divendres 3 d'abril 2015

Divendres Sant. Dia sempre estrany. A casa. Fer el de sempre. Res d'especial. Desig de no sortir, de no anar enlloc i de no trobar-me a tothom arreu. Han trobat la segona caixa negra de l'avió. Ahir passava per davant del museu episcopal i un pare jove amb un nen de set o vuit anys interessat pel què hi havia exposat al museu, en devien haver parlat a l'escola, i el pare importunant que masses imatges de sants hi havia a dins, que tot era  cosa de capellans i una merda, una pèrdua de temps i que els bombin a tots plegats. De soca-rel, tallada una possible inquietud infantil, m'ho sembla. Cap mena d'argumentació, prejutjat sense reflexió, sabut sense cap sapiència, una porta tancada a un saber prescindible confortant que pot arribar a incomodar. Obtús. Avesat a escoltar masses catedràtics de la negativitat i del donar per suposat que ens manipulen quan tots som manipulats, manipulables i manipuladors, propensos a groguejar, a viure en l'eterna derrota i a prejutjar abans que passi o se sàpiga el fet. La caixa negra, la que mai apareixeria perquè la farien desaparèixer pel simple fet que no interessava que surtis, que ens ho amagaven per a no esbrinar la veritat i que tampoc sabíem si sortiria, quan s'ha fonamentat en una altra veritat no sabuda que ha resultat no ser-ne i no pas fruit de la manipulació i sí d'una mena d'imaginari no pas absent d'una manipulació molt particular no manipulada i força idiota de donar-hi per sabut amb la inconsciència de la ignota ignorància. Hipòtesi sempre no contrastada i que em sol enutjar. La passió segons Sant Mateu per la ràdio. Tot el matí escoltant-la. Els recitatius de l'evangelista, pau reconfortant. Àries i corals. Han marxat els núvols negres de Sant Sebastià.