A les quatre menys deu

Dijous 16 de juny 2016

El vent que no m'agrada i que no convida a sortir ni anar enlloc. Fa sol, dia ventat i clar, i s'hi està bé assegut al sofà llegint i capçinant. Molt dur això de llevar-se a les quatre menys deu de la matinada. Cap queixa. La realitat no admet queixes i s'aprèn a viure amb ella amb els mínims retrets. Dijous. El mal d'ossos persisteix. Avui dolgut de maluc i es fa notar amb una mena de rec-rec empipador que no pertorba el son ni el caminar. Seguir i acabant amb la fi de l'home soviètic. Recomanat per a iniciats i no tant pels no iniciats en la història contemporània més recent. Història dels anònims, viscuda, que complementa i fa entendre, o desentendre, l'altra, la oficial. Un mateix entorn, una mateixa pàtria, una mateixa màtria i dues realitats que semblen viure d'esquena una de l'altra. Arriba l'hora del dictat, també la del sopar i la d'anar a dormir de clar. A les quatre menys deu sonarà la ràdio i, si no vaig errat, la Maria de la Pau, em despertarà quan encara serà fosc i una bona estona tardarà a sortir el sol pel cim del Montseny i és possible que no en sigui testimoni.