Prima l'estètica

Dijous 9 de juny 2016

No escolto notícies, només música, per no estar malhumorós. Sembla ser que no siguem capaços de construir res seriós. La caguem i ho xafem tot en el moment de donar el fals cop de falç de que tant pitegem. Voler i no arribar a enlloc. Sempre semblar encallats i derrotats. Prima l'estètica, em comentava un conegut aquest segon matí de vacances a plaça. Estètica de perdedor, de caga-dubtes, de covard o de qui vol abastar la lluna en un cove. Massa n'he parlat i no en tinc ganes. Em ve de gust començar la fi de l'home roig i sortir a passejar pel riu. A les vuit reunió al cafè de l'Atlàntida per parlar de com està el procés. Cansa. Esgota. Cap i a la fi, sembla que estiguem treballant pels que es cagaran quan hagin de fer el pas decisiu i per uns altres que volen l'impossible sense esforç ni responsabilitat. Hi aniré, com sempre, però, per gust, res faria. No cal que ens derrotin, ja ens ho fem sols sense necessitat de ningú, i la lluna no es pesca, s'hi arriba amb coet.