Esborrany de casino

Dijous 30 de juny 2016

Esborrany de casino tot fent estona per assistir a un col.loqui sobre la nova hisenda catalana. De moment poca gent i en va arribant.  M'agrada escriure en aquest espai sense aire acondicionat i on l'única frescor la donen ventiladors aspats plantats al sostre. Espai antic d'elegant decadència cuidada, de cadires antigues vellutades de color vermell i de taules de fusta massissa rodones amb centre de marbre, i el billar, gran, immens, sempre tapat, just a l'entrada del cafè. Silenci i converses fluixes, com m'agrada, que no deixen sentir el que es diu al costat i, si s'alça el to, mirada recriminatòria elegant de voler dir, sense dir, intuït, del què penses, del què dius, no n'haig de fotre res. Quatre homes, grans, nens de la guerra, amb un peu a l'altre barri, juguen a cartes, a la botifarra, i sembla que no gosin, no gosen, cridar trumfos, i ho fan baixet, educats, sense molestar, com m'agrada i no dic que així s'hagi d'actuar, però ho comparteixo i ho gaudeixo.