L'estadi on estic aparcat

Dimarts 7 de juny 2016

Em sobren els pocapena. Esgoten. Em costa conviure amb ells. Tres acudits, només tres, tres, ni dos, ni quatre, suats, temorosos a un pas d'ultrapassar la por que aboca a l'estat natural del pocapena: la covardia. Acudits, tres, i no pas quatre, com tampoc dos, que forcen a no poder parlar de res i si de convencionalismes, l'estètica del res perpetuat i amb una falsa temptació de voler fer semblar com un pocapena a qui interpel·la i es sent molestat pel pocapena dels tres acudits suats, sempre els mateixos, que aporten una mena de felicitat no plantejada i necessària per a no entrar en el molest estadi  on estic aparcat que sembla ultrapassar imbecil·litat de no entendre que la felicitat és tan fàcil com poder endinsar-se en el tortuós terreny de la idiotesa desbarrada més absoluta. No, no és així. Ho sé. I tant que ho sé! I no resulta.