Res al quadrat

Diumenge 5 de juny 2016

Solitud de les matinals de diumenge que m'estalvia el parlar i escoltar el res al quadrat de molta paraula i de poca substància del ja sabut enutjós que poc m'interessa. Postura egoista i no pas menys que la forçada a escoltar paraules insubstancials, acompanyades, absentes de solitud. No sabria com dir-ho, però en aquests moments de solitud, de caminar, avui, poca estona, poc tros, em reconforta i els pensaments, ensomniadors, solen ser sempre els mateixos. Una necessitat, malgrat la molèstia dels gossos i dels seus amos. Me'ls trobo pel camí i els interpreto com a signe d'una societat no del tot sana que no deu saber suportar del tot la solitud i que deu necessitar ser creguda individu per individu i no discutida. Els animals, els gossos, creuen i no discuteixen. Semblen estimar amb fidelitat i deuen actuar com a placebos de la solitud no entesa com jo l'entenc, no pas certa ni vàlida, com tampoc opto per acompanyaments, humans, animals, no desitjats.