En privat, en silenci i amb serè acontentament

Dijous 23 de juny 2016

Un conegut que m'aprecio va penjar una foto de la graduació de la seva filla a la xarxa. Graduada en medicina. El vaig felicitar i espero fer-ho en persona quan me'l trobi pel carrer. Em va satisfer la satisfacció i l'orgull d'uns pares valorant el sacrifici i el treball de la seva filla. Educats. Evolució de la vida. L'avi, absent, el pare del conegut, també va estar metge. Enveja sana. Tenir la sensació que està bé mostrar, sense estridències, les bones noves i no estar immers amb l'eterna recriminació de quan es mostra la mínima il·lusió, ja no perduda, ni tant sols nascuda, avortada des de la concepció. Pair massa en silenci, amb alegria soterrada i pensar, creure, en el meu cas, no amb el del conegut, amic de les xarxes socials, saber que els avis absents, els meus pares, no els hi cabria de satisfacció el cor al pit si poguessin veure que la seva néta, la Berta, s'està traient amb solvència, encara no avaluada, les pràctiques del màster en biotecnologia a la universitat de Cambridge i en farien íntima i educada propaganda. Costós, emmalaltit, el fet de viure-ho en privat, en silenci i amb seré acontentament.

Comentaris