Quan em mori

Dimecres 15 de juny 2016

Quan em mori hauré viscut mitja vida al segle vint-i-un i tindré la sensació que poca literatura que afecti a la problemàtica dels esdeveniments de la segona meitat de vida n'hauré llegit. Literatura escrita al vint i de la primera meitat del vint-i-u, força o molta de llegida. La temàtica? Un altre assumpte. Mortífera de temes bèl·lics encoberts immersos en guerres civils, mundials, en períodes turbulents i il·lusionants d'entreguerres i de guerra freda. De temor a l'idil·li incert, inconegut, igualitari, de l'altre cantó, gris, poc acolorit del mur, del que se'n deia teló d'acer. Bel·licisme i criat en el benestar i amb la llet en pols de pot. Etapa, del que serà la segona part de la meva vida, el nou segle, de desequilibri poc narrat, poc afrontada la pobresa, i no només la material, desigual, potser per, prompte, pecat de manca de perspectiva històrica. Massa d'hora, massa recent, desconcertant, on solo témer que els vells referents ja no deuen ser prou vàlids i deu costar adaptar-se i escriure sobre els nous, antics, fanatismes, i no només religiosos, que ja es creien superats i disperses filosofies els mantingut en somort i les veus de crítica, de queixa assenyada i contundent, o no les sento, o les sento molt fluixes, apagades i pagades, o no les sé trobar, o no les cerco pel simple fet que no m'acaben d'agradar, o deu ser que em sento més còmode amb els valors i amb els temes del primer segle de la meva vida?