La meva petita Itàlia

Dilluns 6 de juny 2016

La meva petita Itàlia. De poc em sorprèn la política dels darrers dies i els escarafalls d'uns i altres. La meva petita Itàlia mentidera, falsa, estètica, amable, riallera, sulfurosa, airada, catòlica, comprensiva, acollidora, cruel, mal pensada, desconfiada ... la meva petita Itàlia. Només un govern estable a la gran, de faràndula, i el feixisme, fins i tot, diferent i de similar conveniència, però, ostres, el tracte, el tracte, Fellini, Amarcord, tràgica ironia contrastada al transcendent desert estèril i inútil d'ideals tronats de la meva petita Itàlia.  La meva petita Itàlia on tot sembla que rutlli i no sembli un caos, com passa a la Itàlia, no pas meva, la gran, on tot rutlla i el caos no passa de ser una anècdota.  Cridòria. Elegància. Saber estar, el que ens deu mancar, tot i ser ingovernables com el germà gran que no ens agrada i no ens convenç, el mentider, el trapella, l'interessant i el que se les emporta totes, el que és capaç de fer creure a tot ca i quisqui que es viu en un país de collons i no en un collons de país.