I aquella sensació

Dimecres 22 de juny 2016

Estiu. Fa dies que escolto Donizetti, la fille du régiment, una versió esplèndida, amb els cinc dos de pit inclosos, de Kraus i Anderson. I aquella sensació de viure en un país capaç de crear organismes que paguem i que acaben anant en contra nostra i, també, capaç, el país, via impostos, de subvencionar premsa depenent súbdita de tèrboles monarquies i altra premsa de tendenciós progressisme universal i transversal que em costa entendre i ens quedem tan amples. Que trista em resulta la dependència! Segur que igual com la grisor mediocre d'aquest ministre confés de confessionalitat i pecat d'excessives sagramentals confessions de gruixuts pecats disculpats a base de pregàries penitencials de dubtosa credibilitat no exempta de dolenteria gota buida de maldat d'anacrònic encrostament.