Abstracció avançada de millora

Dissabte 25 de juny 2016

Ahir, quan parlava del sufragi universal, deuria fer l'efecte de ser algú reaccionari, però massa acostumat estic a tractar amb gent poc il·lustrada en el meu dia a dia i saber de quin peu calcen. I dels il·lustrats, massa sovint penso que no són d'aquest món. Tampoc sé si el meu món n'és. Acostumat a viure trinxeres fondes i fer d'enllaç amb els comandaments. Tractar amb els que es guanyen el seu pa de cada dia amb més duresa de la que seria sana i aconsellable. Voten, o, simplement, no voten, s'abstenen, per la simplesa de considerar als candidats, tots, com una colla de lladres i, sense adonar-se'n, votant o no, secunden majories que van en contra dels seus i dels nostres interessos. Reflexionar, il·lustrar-se, massa abstracció avançada de millora, allunyada del més pròxim, del sopar del dia d'avui, el nostre pa de cada dia màntic i de religiositat creguda o renegada, tant se val, però conscient o inconscientment practicada. Molèstia i perpetuar el creure que qualsevol temps passat, imperial o no, ha estat millor i que el present no passa de ser una tifa de vaca on abocar-hi inútils enginys per no quedar-ne empastifat. Del que s'esdevindrà, millor no pensar-hi, com tampoc cercar millores en allò que es tem, que fa por, que espanta i que queda encallat en aquest present atabalat de guanyar-se el nostre pa de cada dia màntic, religiós i miserable que fa viure com els crancs, mai endavant i sempre enrere.

Comentaris