La toba al cul

Dilluns 13 de juny 2016

Llongafollia, un indret que ens podria definir com a país. Allargassar fins a la follia. Insuportables els pixa-olives i els pinxos de poble que s'ajupen quan apareix el cacic per més lleis de pobre advocacia que prediquin. Acostumats a viure amb la toba al cul i esforçats en voler-la fer sortir per la boca i poca cosa en surt, paraules amb gust de pet, escatològiques i mancades de naturalitat, encara que el cognom, enganyós, vulgui ser arbrat, un om, però la hac delata el que vol ser i no és; un accident ortogràfic, potser, però les paraules disposen de significat i l'ortografia els hi atorga l'essència de ser glorioses o cobertes de glòria i no pas glorioses. Redundància.