Ser un plasta

Dissabte 11 de juny 2016

Ser un plasta que intenta viure al món. Fet de lectures, com la d'aquests dies, la fi de l'home soviètic i constatar que ha estat una sort haver estat educat d'aquesta manera. El món a on m'ha tocat viure i intentar estar al dia i de voler conèixer, amb més o amb menys profunditat, sabuda, imaginada, utòpica, la realitat. Poder-ne parlar, encara que massa vegades, pugui semblar un monòleg adoctrinador, però que se'n parla i es coneix el parlat. Com em va passar amb Vasili Grossman, i ara també: coneixença. Res sobta. Tot sona i saber que n'has estat partícip llunyà i immers en la història, no en aquella, i sí en la del món que et toca viure, que no és la del món on es viu, el de la insípida quotidianitat odiosa, la que els plastes intentem fugir-ne cames ajudeu-me.