Només una mica

Dilluns 27 de juny 2016

Ja ens val, encara que només una mica diferents, més amagats, més distrets; no ho sé, no, però no, sí, diferents, i ens toca viure en un estat de peculiaritat avançada única universal d'estesa incompetència, on la inutilitat sembla atorgar remunerats beneficis i la meritocràcia, com a terminologia, sembla no existir en el diccionari de la seva llengua. Enaltiment dels poca-vergonya de males idees que no juguen net. Tot m'ho imagino i em remeto als resultats. No els puc arribar a comprendre si racionalitzo. Irracionalitat i pensar que deu funcionar la mínima màxima de si estesis al mig del tinglado, aquí, allà, faries el mateix, encara que es caguessin amb qui et va portar al món com tu ho fas quan penses amb ells. Mala dinàmica, mala genètica, mal educada educació, vés a saber el què. Votats, no pas jo. S'hi torna. Hi tornen i no passa res. Pitegen. Aquí, només una mica, o força, diferents, som. Vaig votar. Tornaré a votar quan toqui, no pas una mica, no, i sí del tot diferent. He votat sempre, i ho faré quan toqui, amb el vot diferent del dels resultats sorgits a l'estat on em toca estar per força o per manca d'empenta dels nostrats diferents que voto.

Comentaris