Ara comença tot

Dimarts 18 de desembre 2012

Content per l'acord polític. Tinc la sensació que anem a fer país d'una vegada, malgrat les pors les amenaces i tot plegat. Com sortirà? No en tinc ni idea. Ara ens bolcaran remolcs i remolcs de fems a sobre els que estan en contra del pacte tant els d'aquí i com els d'allà. Allà ja ho sabem, no cal ni parlar-ne. Els d'aquí fan més mal i tots sabem que tenen nom i cognoms o formen part d'associacions conegudes i el grup mediàtic que els pot arribar a donar suport si l'invent no funciona està molt arrelat el país i prendrà part, com a fet sempre, pel guanyador. Ens hi juguem molt i els que hi estan en contra i viuen aquí també, encara que no s'ho pensin. Espanya se'n desentendrà si algun dia Catalunya és un nou Estat d'Europa, ara sols els utilitza. Des de Madrid s'inventaran totes les mentides possibles i la veritat és el que menys importa i el joc de la  por, la llengua  i el descrèdit seran les armes més utilitzades. Tot valdrà per fer mal, però ara sembla que la por endèmica dels catalans és cosa pretèrita. Pitjor no es pot estar i cal canviar. Ja era hora i l'hora ha arribat. Camí sense retorn i pas sense estridències i mirar endavant, el darrera és massa trist i massa pobre. Les urnes van expressar, crec, el que la gent volia i l'aritmètica no falla, malgrat ens vulguin fer creure el contrari els que no han tret ni el vint per cent dels escons i demanaria que deixessin als polítics elegits pel poble treballar i ens deixin decidir d'una vegada com a poble. En tenim tot el dret. Si no ens deixen decidir: sumem per proclamar la independència unilateralment al Parlament. Bé, callo, perquè, em sembla que ja començo a fer política ficció. Content i endavant.