Quina misèria

 Divendres 14 de desembre de 2012.

De moment trist per la manca d'acord entre CiU i ERC. Poca visió de país i visió partidista de la realitat. Entenc molt bé els d'Esquerra. Em sap greu la soledat d'en Mas. El veig un home sincer, malgrat no sigui sant de la meva devoció. Ha estat valent i crec que creu amb el que diu i el que vol. No li queda cap més alternativa, crec, i és, d'altra banda el President del meu país. Ara no es pot badar ni endarrerir res, malgrat la por i les mentides que ens fan arribar des de l'altre cantó. Tenim molta pressa i ens enfonsem cada dia més cap a l'abisme espanyol en tots els sentits possibles. No hem de perdre de vista tampoc que tenim, i així ho crec, un càncer molt seriós que ens va corsecant per dins i que no ens deixa avançar i on no ens calen les agressions externes, el mal el tenim a dins i ens ho fem tot solets per la manca de visió general i comuna de país. Em sap molt de greu dir-ho, però ho veig així. El càncer ha fet metàstasi i  el portador més visible no te altre nom que el de Duran Lleida i tot el grup mediàtic, financer i empresarial que el recolza i el fa servir d'escut per amagar la miserable visió del país que tenen el de la seva colla que no va més enllà de la seva butxaca i els seus interessos partidistes a esquenes del poble que va reben les retallades, els atacs a la llengua i on cada dia es veu més abocat a la misèria política, social i econòmica que ens porta l'Estat a on vivim. La metàstasi existeix. Cal extirpar-la. Demà potser serà massa tard.