Badar
Dilluns 31 de desembre 2012
Ahir dia de badar. És un d'aquells verbs que m'agraden. Oposat a no fer res. Oposat a gandulejar. Gandulejar i no fer res és llençar el teu temps pel forat de la comuna. Prou temps que llencem treballant i fent coses inútils per perdre'n més. En canvi badar em suposa una mena de llicència al meu temps. Em prenc temps per fer una cosa útil, una cosa que em proporciona plaer i consciència d'enriquiment. No fer res em malhumora i el ganduleig m'embruteix. La gent gandula no m'agrada.
Reconec que vaig badar de valent. Em vaig perdre pels carrers de l'antiga Barcelona. Deambulava pels carrers de darrera l'Ajuntament. Vaig anar a petar a la Mercè. Parar-me a Sant Felip Neri i copsar les restes de metralla a les parets. El call i visitar la Sinagoga d'estranquis. Baixar per Lledoners i endinsar-me als patis de palaus rancis i poder tenir el luxe d'entrar en una botiga de gravats i fer immersió amb una dona francesa que feia anar la gravadora. Tornar per Regomir i arribar, encara no sé com, fins a la Basílica de la Mercè i anar a raure a l'Ateneu, passant per la Catedral amb una multitud atabaladora, a prendre un cafè malgrat no ser-ne soci. Badar, simplement badar, i no tenir ni la més mínima sensació de perdre temps, ni tan sols de gandulejar i, molt menys, de treballar. Temps meu. Temps guanyat i portat al terreny de les sensacions. Bona manera d'acabar l'any. Espero que el proper sigui millor per a tothom.
Ahir dia de badar. És un d'aquells verbs que m'agraden. Oposat a no fer res. Oposat a gandulejar. Gandulejar i no fer res és llençar el teu temps pel forat de la comuna. Prou temps que llencem treballant i fent coses inútils per perdre'n més. En canvi badar em suposa una mena de llicència al meu temps. Em prenc temps per fer una cosa útil, una cosa que em proporciona plaer i consciència d'enriquiment. No fer res em malhumora i el ganduleig m'embruteix. La gent gandula no m'agrada.
Reconec que vaig badar de valent. Em vaig perdre pels carrers de l'antiga Barcelona. Deambulava pels carrers de darrera l'Ajuntament. Vaig anar a petar a la Mercè. Parar-me a Sant Felip Neri i copsar les restes de metralla a les parets. El call i visitar la Sinagoga d'estranquis. Baixar per Lledoners i endinsar-me als patis de palaus rancis i poder tenir el luxe d'entrar en una botiga de gravats i fer immersió amb una dona francesa que feia anar la gravadora. Tornar per Regomir i arribar, encara no sé com, fins a la Basílica de la Mercè i anar a raure a l'Ateneu, passant per la Catedral amb una multitud atabaladora, a prendre un cafè malgrat no ser-ne soci. Badar, simplement badar, i no tenir ni la més mínima sensació de perdre temps, ni tan sols de gandulejar i, molt menys, de treballar. Temps meu. Temps guanyat i portat al terreny de les sensacions. Bona manera d'acabar l'any. Espero que el proper sigui millor per a tothom.
..."Temps guanyat i portat al terreny de les sensacions"... M'agrada!
ResponEliminaI m'agrada badar també. Badar ajuda a sentir-se bé amb un mateix.
Hi ha una altra sensació molt agradable que més sovint és compartida, és aconseguir estar 'fora del temps'. Hi ha moments o estones que ho comporten i valen molt la pena també!
Bon any Ramon i bones estones compartides que tindrem!
Moltes gràcies ho necessitava. Ahir, apart d'estar fora del temps, també vaig poder fer un viatge a través del temps i de la nostra història. Un plaer.
ResponEliminaBon any!!!
Ramon, has fet més tu en una tarda que jo en tot un any. Fins i tot badant saps aprofitar el temps. És una crónica molt maca. Et desitjo un molt bon any i que et durin les ganes d'escriure en aquest blog.
ResponEliminaImma
Feia temps que ho necessitava i espero tardar menys temps a tornar-hi. Va anar bé el cap d'any? Nosaltres com sempre, també bé. Ara faré l'escrit d'avui i demà a treballar. Bon any i a tirar endavant.
ResponEliminaSí, el cap d'any bé, menjar, beure i xerinola. M'alegro que vosaltres també. Imma
Elimina