Re pública

Diumenge 16 de desembre de 2012.

Avui marató. Causa noble i justa. Cal lluitar contra el càncer. Molts en som afectats indirectament: pares, oncles, amics, coneguts ... el corc els ha portat a finir la seva existència al més enllà o a l'enlloc. M'enutgen un mica les maratons i les mostres de benevolència i de generositat programada. No m'acaben d'agradar, malgrat no sóc ningú per no col.laborar-hi ni per veure que no s'hagin de fer. Americanització de la societat i manca d'europeïtzació de la societat que tant ens ventem tots plegats d'haver creat i que cada dia se'ns esmicola per manca de conviccions.

És paradoxal com la societat més pretesament solidària és la menys socialment estatalitzada. Estic parlant dels americans del Nord i per extensió, potser a tot Amèrica (els altres deuen tenir altres problemes més endèmics i més castellanitzats). En canvi, segons em consta, l'estat més republicà d'Europa, França, sempre ha pecat per la manca de solidaritat. Alemanya, païssos escandinaus i Holanda són una altra història i Espanya o Castellà (única raó de ser d'Espanya) val més no parlar-ne. França que fa senyera de la Re publica, la cosa pública, el bé comú i d'Estat protector amb el problema derivat de la sobreprotecció, com els infants d'avui en dia que no s'espavilen de res, és l'altre model. Crec que no hi ha cap model vàlid. Deixar-ho tot a mans de la iniciativa privada tampoc ho veig lògic ni bo, ni positiu. Visió partidista i exigible del bé privat i mai del bé comú perquè pagues i poses els teus diners sobre la taula i el teu objectiu és afeblir les estructures d'Estat i en el cas nostre de catalans, sempre prenem el camí de la indefinició perpètua. Ni Estat propi ni estructures definides i la iniciativa privada ens porta a on ens porta: a pagar nosaltres el que ens hauria de pagar el que ens deu l'Estat  i no m'agrada massa que ens hàgim de netejar la consciència un cop a l'any pagar allò que ja hauríem d'haver rebut en la partida d'investigació per unes mancances que no venem del nostre cantó, però, malgrat tot; també penso que val més això que res i que l'Estat tampoc ens ha de sobreprotegir massa, i això no el disculpa de cap de les maneres. Cal dotar de fons a una causa, sigui el càncer o una altra és bo i positiu sempre i els privats també ens cal fer-ho. Quan passes el tràngol de la malaltia se't fa grat qualsevol ajuda. També crec que hem de crear el nostre propi model.

Malgrat no tingui Estat propi: sóc català i emprenyat i tot, no deixaré de ser-ne fins el dia que el càncer o un mal vent se m'endugui a l'enlloc.