Les estacions

Dijous 13 de desembre de 2012.

Aquest cap de setmana vaig escoltar casualment les estacions de Tchaikovsky mentre llegia. És un músic que m'agrada molt. De les estacions en tinc una versió per a piano i m'agradaria trobar, però mai hi penso, la versió per orquestra de corda. Deu existir. Alguna vegada l'he escoltada per Catalunya Música i és excepcional i recomanable, especialment si els intèrprets són russos.

De què bé que ara parli de Tchaikovsky i de les seves estacions? Res, em venen records grats de la primera vegada que les vaig poder escoltar al desaparegut festival d'estiu de música Vic a la plaça de l'Abad Oliba. Em fa recordar en Joan Niubó, una d'aquelles persones que agreixes que hagi passat per la teva vida. En Joan, wagnerià de pedra picada, em va fer estimar la música i era una d'aquelles bones persones que t'encomanava el seu entusiasme. Feia riure perquè era molt crític amb la música de Tchaikovsky. Considerava la seva música digna del programa de la festa major de Masrampinyo i en Miquel, un altre bon amic, i entusiasta de la música russa en general, sempre li entrava en discussió i no hi havia manera que s'entenguessin.

Van fer venir una orquestra soviètica del llavors Leningrad amb el reclam que tocarien les estacions de Vivaldi, però van condicionar per contracte que interpretarien  les de Tchaikovsky a la segona part del concert. En Joan va remugar però hi va haver d'accedir. Crec que va ser un dels millors concerts que s'han escoltat mai a Vic: la música, els intèrprets i el marc bé s'ho valien i l'endemà a Can Girbau tothom demanava el disc de les estacions. Llavors només existia la versió de piano de l'any 1.988 interpretada per Ilona Prunyi.