Boira

Dissabte 29 de desembre 2012

M'he llevat amb boira. Ara és cara de veure a Vic. Abans durava dies i dies. Ara n'hi ha poca i dura poc. Llavors surt el sol i la màgia s'escampa. M'agrada la climatologia específica. El sol és massa global, massa general. La boira dóna caràcter. Entenc que hi hagi gent que no la suporti. Potser és que en el món actual les especificacions no ens agraden. Deixem de banda els cafès de tota la vida, les botigues de sempre ... i ens fem partícips de franquícies uniformitzadores que ens menen cap als no llocs i a ser tots iguals, sense massa caràcter. Passejar pel riu i veure les adoberies velles i endevinar la catedral i el campanar romànic pura màgia. Dintre de poca estona el sol esvairà la boira, ara ja poc espessa. La màgia a prendre pel sac. Dia nou vulgar i assolellat. Gent més contenta. Perduda la màgia. Perdut l'embolcall nebulós. Poca sorpresa, no sembla Vic. Pèrdua de caràcter.