Sant Esteve

Dimecres 26 de desembre de 2012

Avui de peus a terra a les set del matí. Començar a fer el caldo. Continuar llegint la Incerta Glòria. Desdramatitzar la nostra guerra perduda i constantment culpabilitzada. Com cada any escoltar l'Oratori de nadal de Bach. Música celestial per una descregut com jo. Si alguna cosa existeix de la divinitat, està en la música de Bach. L'edat em porta al misticisme o a Bach. No ho sé.

Avui el meus parents a dinar. Vuit, un de petit i una filla abstèmia, sis ampolles entre vi i cava. Proporció: una per cap. Ahir vint persones i dues de cava i una de vi. No sóc la Sánchez Camacho, per sort de qualsevol nascut, però les proporcions són clares, em crec capacitat de treure proporcions,  i els efectes de la proporció són clars. Els vapors etil.lics solen soltar la llengua i, diuen, tornen tèrboles les idees. Les converses són, com a mínim, més amenes i més exaltades. Fum i mam combinació explosiva. Sense fum ni mam tot és previsible i avorrit. Concepte burges del món. Ni carn ni peix i a la teva sense estridències. Amb fum i mam s'arregla el país, es repassa la família i les afirmacions es dilueixen en una certesa diàfana que mai es complirà. Castells de fum i de sorra. Vanes fantasies. La manca de fum i de mam porta a ponderades certeses i a poca il.lusió. Tot és previsible i peca de poc esperit. No sé què em dic. Ho deixo. Nit de Sant Esteve. Demà dijous.

Comentaris