Esperança
Dijous 27 de desembre 2012
Vacances frenètiques. Ganes de fer unes coses i estar-ne fent unes altres. No em fa res. Sopars, família, amics, concerts, compres ... i els dies passen molt depresa. Aviat cap d'Any i vida nova tothom diu. Avui concert a Torelló. Orquestra de cambra improvisada de gent bàsicament formada al Conservatori de Vic. Concert benèfic: dues peces clàssiques de Mozart i la Nit Transfigurada de Schoenberg, música de temps tèrbols com els nostres. Estarà bé. Els músics són joves, toquen bé i estan dispersos pel món. Vivim en un país on hi ha molts diners pels banquers, però d'arques escurades per la cultura. Hipotecar el futur i la llibertat conscient. El concert em serà com una mena de desempallegament de festes i inici preparatori per les que falten. Agafaré empenta pel que ens arribarà a partir d'ara i, no serà precisament parlar sempre de la crisi. Coses més fastigoses i calumnioses haurem d'aguantar. Donem força al nou govern i a la gent que vol recolzar el procés de la llibertat.
Aquests dies parents molt conscienciats, uns més que altres, és veritat. Deu passar a totes les cases i a totes les famílies. Qüestió d'educació, d'idees, de vivències i de caràcter. Tot el que pugui passar a partir d'ara estarà a les nostres mans. L'Eudald, el cosí i el que considero el meu germà gran, deia que el temps de la prudència s'ha acabat. Ara la prudència no serveix per res. La prudència ja ens ha portat a on estem. Tenim el present que tenim i no serveix de res conservar-lo si el futur dels nostres fills i néts és incert i pobre a tots nivells i si,a més a més, tenim en compte que els que ens prometen un futur millor són aquells que no han superat, i ni tenen cap intenció de fer-ho, un passat casernari molt negre, obscur i tintat de blanc i negre que semblava superat. De superat res de res. Ha retornat amb tota la seva plenitud cavernària. Incapacitat de fer-los canviar la realitat oferta. Només la podem canviar nosaltres. Tot el que ens arribarà: patètic i tòxic. Cal sortir-ne com més aviat millor. És clar que sí Eudald, et dono tota la raó: abandonar la prudència ha de ser la nostra Esperança.
Vacances frenètiques. Ganes de fer unes coses i estar-ne fent unes altres. No em fa res. Sopars, família, amics, concerts, compres ... i els dies passen molt depresa. Aviat cap d'Any i vida nova tothom diu. Avui concert a Torelló. Orquestra de cambra improvisada de gent bàsicament formada al Conservatori de Vic. Concert benèfic: dues peces clàssiques de Mozart i la Nit Transfigurada de Schoenberg, música de temps tèrbols com els nostres. Estarà bé. Els músics són joves, toquen bé i estan dispersos pel món. Vivim en un país on hi ha molts diners pels banquers, però d'arques escurades per la cultura. Hipotecar el futur i la llibertat conscient. El concert em serà com una mena de desempallegament de festes i inici preparatori per les que falten. Agafaré empenta pel que ens arribarà a partir d'ara i, no serà precisament parlar sempre de la crisi. Coses més fastigoses i calumnioses haurem d'aguantar. Donem força al nou govern i a la gent que vol recolzar el procés de la llibertat.
Aquests dies parents molt conscienciats, uns més que altres, és veritat. Deu passar a totes les cases i a totes les famílies. Qüestió d'educació, d'idees, de vivències i de caràcter. Tot el que pugui passar a partir d'ara estarà a les nostres mans. L'Eudald, el cosí i el que considero el meu germà gran, deia que el temps de la prudència s'ha acabat. Ara la prudència no serveix per res. La prudència ja ens ha portat a on estem. Tenim el present que tenim i no serveix de res conservar-lo si el futur dels nostres fills i néts és incert i pobre a tots nivells i si,a més a més, tenim en compte que els que ens prometen un futur millor són aquells que no han superat, i ni tenen cap intenció de fer-ho, un passat casernari molt negre, obscur i tintat de blanc i negre que semblava superat. De superat res de res. Ha retornat amb tota la seva plenitud cavernària. Incapacitat de fer-los canviar la realitat oferta. Només la podem canviar nosaltres. Tot el que ens arribarà: patètic i tòxic. Cal sortir-ne com més aviat millor. És clar que sí Eudald, et dono tota la raó: abandonar la prudència ha de ser la nostra Esperança.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada