Dvorák
Dissabte 22 de desembre 2012
Ahir sopar d'empresa i avui ja tornem a ser dissabte. Al Liceu la Rusalka d'Antonin Dvorák fins a mitjans de gener. Una òpera força desconeguda malgrat ser una de les més maques que he escoltat mai. Musicalment esplèndida. Vocalment amb certes ombres; conté passatges boníssims i altres més ensopits. Opinió personal. Cap certesa.
Dvorák és d'aquells músics que em deixa una mica distret i que sempre m'ha agradat d'escoltar. La seva música sempre la solo deixar en segon terme si faig comparacions. Quan l'escolto en quedo satisfet. És un d'aquells músics que no em cansa i em dona opció d'escoltar-lo gairebé sempre, cosa que no em passa amb altres. Un exemple en seria Richard Strauss: l'haig d'escoltar en moments molt concrets, malgrat ser el meu músic preferit.
Parlava de la musicalitat de la Rusalka i em trobo que la comparo amb l'Adriana Leocuvreur o l'Andrea Chenier i està un grau per sota. Tècnicament no ho sé. No en tinc ni idea, sols són sensacions i impressions personals. Vocalment, bona part de les òperes de Puccini, Verdi i, fins i tot, alguna de Donizetti, crec, modestament, que la poden superar. El mateix passa amb el seu Rèquiem: Mozart, el clàssic, Brahms, el sobri, o Verdi, el líric, trobo que són millors. A mi m'agraden més i també recomano el Rèquiem de Berlioz per la seva gran instrumentació. La simfonia del nou món, tot un referent de la música clàssica, poca cosa a veure amb les simfonies de Beethoven, les de Mozart o les de Mahler. El mateix em passa amb els quartets de corda. Vaig poder-ne comprar una versió analògica de l'antiga casa Supraphon. Hi estan enregistrats els quartets 51, 96, 105 i 106. Els vaig trobar en una tronada botiga de Bratislava l'any vuitanta nou del segle vint, interpretats pel Panocha Quartet. Versió bona i quartets de música molt coneguts. M'estimo més els quartets de Beethoven o els de Schubert, m'agraden molt més. De totes maneres no descarto ara mateix anar al sofà a llegir una estona i escoltar la versió en vinil de la Deustche Grammophon de la simfonia del Nou Món dirigida per en Karajan i interpretada per la Filarmònica de Berlín. Beethoven ara no em ve de gust, massa elèctric i Bruckner tampoc, massa farragós. Dvorák passa xuclant. Tot opinió personal i sensacions.
Ahir sopar d'empresa i avui ja tornem a ser dissabte. Al Liceu la Rusalka d'Antonin Dvorák fins a mitjans de gener. Una òpera força desconeguda malgrat ser una de les més maques que he escoltat mai. Musicalment esplèndida. Vocalment amb certes ombres; conté passatges boníssims i altres més ensopits. Opinió personal. Cap certesa.
Dvorák és d'aquells músics que em deixa una mica distret i que sempre m'ha agradat d'escoltar. La seva música sempre la solo deixar en segon terme si faig comparacions. Quan l'escolto en quedo satisfet. És un d'aquells músics que no em cansa i em dona opció d'escoltar-lo gairebé sempre, cosa que no em passa amb altres. Un exemple en seria Richard Strauss: l'haig d'escoltar en moments molt concrets, malgrat ser el meu músic preferit.
Parlava de la musicalitat de la Rusalka i em trobo que la comparo amb l'Adriana Leocuvreur o l'Andrea Chenier i està un grau per sota. Tècnicament no ho sé. No en tinc ni idea, sols són sensacions i impressions personals. Vocalment, bona part de les òperes de Puccini, Verdi i, fins i tot, alguna de Donizetti, crec, modestament, que la poden superar. El mateix passa amb el seu Rèquiem: Mozart, el clàssic, Brahms, el sobri, o Verdi, el líric, trobo que són millors. A mi m'agraden més i també recomano el Rèquiem de Berlioz per la seva gran instrumentació. La simfonia del nou món, tot un referent de la música clàssica, poca cosa a veure amb les simfonies de Beethoven, les de Mozart o les de Mahler. El mateix em passa amb els quartets de corda. Vaig poder-ne comprar una versió analògica de l'antiga casa Supraphon. Hi estan enregistrats els quartets 51, 96, 105 i 106. Els vaig trobar en una tronada botiga de Bratislava l'any vuitanta nou del segle vint, interpretats pel Panocha Quartet. Versió bona i quartets de música molt coneguts. M'estimo més els quartets de Beethoven o els de Schubert, m'agraden molt més. De totes maneres no descarto ara mateix anar al sofà a llegir una estona i escoltar la versió en vinil de la Deustche Grammophon de la simfonia del Nou Món dirigida per en Karajan i interpretada per la Filarmònica de Berlín. Beethoven ara no em ve de gust, massa elèctric i Bruckner tampoc, massa farragós. Dvorák passa xuclant. Tot opinió personal i sensacions.
Ramon, et faré cas, amb la música sempre et faig cas. Em convé, perquè el que em recomanes sempre m'agrada. Escoltaré la Rusalka. Imma
ResponElimina