Rutina

Dijous 20 de desembre de 2012

Avui dia de rutina i apartat de la política. Em comença a enutjar però tampoc en vull quedar al marge. Vull ser i crec que intento ser una persona compromesa amb els temps que corren. M'agrada formar part de la polis i ser membre de la demos. Em costa aguantar els que no es comprometen en res, els que no es mullen i els que viuen absents de l'etapa històrica que els toca viure i el més proper que els espera és el sopar d'aquest vespre. Benaventurat el pobre d'esperit que es guanyarà el regne del cel, deien. Metàfora de la felicitat. Potser la felicitat és això. M'estimo més ser com Diògen, buscar, en aquest cas, la veritat amb una llanterna i mai trobar-la. La felicitat i la veritat és poden arribar a trobar i, en cert moments, creure que les tenim a l'abast. Miratges enmig del desert finit de l'existència. Còlit mental prenadalenc.