Sensació de perdre temps

Dilluns 17 de desembre de 2012

Avui sessió de colonoscòpia. Experiència no gaire recomanable. De fet, tampoc n'he estat massa conscient. M'han adormit i ves a saber el que han fet. Tot ha anat bé. En dies com aquest tinc la sensació de viure en un país llatí de totes totes on tot funciona malgrat tot sembli el joc dels despropòsits. Tenia hora a tres quarts de deu del matí. He anat a treballar fins a les nou i m'he llevat a les quatre de la matinada com cada dia. Fins aquí tot normal. A tres quarts menys cinc de deu era a la clínica de Vic i m'han fet pujar al primer pis: sala d'espera i paciència i ningú dels serveis mèdics enlloc. Tot de gent anònima, apàtica i avorrida i sense cap llibre a la mà esperant. He entrat a fer la colonoscòpia, encara dejú del dia abans, a un quart d'una del migdia. Dues hores i mitja de retard. Sensació que m'han pres un petit bocí del meu temps  vital i sensació que no me l'havien de prendre: el temps és meu i en faig el que vull. Temps perdut inútilment. País llatí, país del sud, país amb mentalitat de pobre on el temps no és important i el valor del treball sol ser escàs ... còlics mentals meus ... és possible .... però haig de dir que no m'he deixat vèncer, ni per l'avorriment, ni per la queixa de la gent que s'esperava, ni per l'excés de paciència ambiental que em sol crispar dels comentaris sense suc ni bruc dels avorrits pacients que miren el Reclam, perquè tinc la sensació que no saben fer res més en una sala d'espera, i quan comencen amb la retòrica d'allò que ja se sap sempre passa igual, que si tomba si gira, que jo ja ho deia  em desespero ... no ... no  i no ... m'he emportat i he començat la relectura de la Incerta Glòria d'en Joan Sales, la novel.la viscuda de la guerra dels avis. Sí, novel.la de guerra viscuda a l'alçada de la Por d'en Grabiel Chevalier o les Tempestes d'acer d'en Jünguer. Bé ells eren un francès i un alemany. En Sales era català. Estic content perquè he pogut robar una mica de temps al temps perdut i al temps que m'han volgut prendre. No se n'han sortit del tot, malgrat la gana i alguna capcinada de son que feia de tant en tant. Tot plegat, tonteries meves.

Comentaris

  1. Ostres, Ramon, llegir en Sales (o qui sigui) mentre t'esperes dues hores i mitja per què et facin una colonoscòpia, havent-te llevat a les 4 de la matinada per anar a treballar tot i els sobres fastigosos que et debies prendre i que et debien fer aquell efecte tan agradable... Tot plegat, ja té mèrit! Això sí que és aprofitar el temps. I si hi havia el perill que en perdessis una mica, no ho han aconseguit! Imma

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Bé, un parell de capcinades segur que les vaig fer. La son i la gana em podien. Tot va anar bé. A reveure.

      Suprimeix

Publica un comentari