Bicicleta de la precarietat

Dimecres 11 de maig 2016

Despertar conduint intentant no endur-me per endavant cap bicicleta a prima hora del matí. La vida dura, antiga, poc remunerada, on poc valen les expansions dels esquerranismes de butxaca que sembla plena, deixada, i que dóna mamella per a poder viure còmode. Bicicleta de la precarietat exempta de glamur esportiu i d'esbarjo. Nascuda de la necessitat. Les misses no arriben, ni les sentides, ni les de compliment de qui els remunera existència de butxaca escassa. No plou i no fa pinta de ploure. Podria haver agafat la bicicleta aquesta tarda. No ho he fet ni ho faré. Camins enfangats. Esbarjo. El pare també anava a treballar en bicicleta fins que va tenir cotxe. Necessitat no tan necessitada de temps miserables d'esperança de progrés i de móns millors, on també les misses eren magres i, això, que se'n deien moltes més que ara, de sinceres, de complimentoses, tant se val, se'n deien i sempre arribaven pels mateixos, pels de sempre. Cansa la bicicleta i les misses esgoten, les sentides i les complimentoses.

Comentaris