Testa afilada

Dilluns 9 de maig 2016

Com em costa suportar els malcriats que no assumeixen responsabilitats i que les exigeixen totes, com també exigeixen els drets i no pas els deures ni les obligacions. Desobeir, enfrontar-se, com si fos fàcil pels qui estan a l'arena sols, sense suport, mortificats per la crítica del jo faria, del jo hauria fet o del s'hauria de fer, de qui es mira els braus des de la barrera i no és capaç de saltar per a donar un cop de mà, ni de lidiar el brau més escarransit, però sí cregut amb capacitat de donar lliçons manifestades d'art de lídia i de no mullar-se, ni d'intervenir en les institucions on es remenen les cireres i on toca enfrontar-se amb els de testa afilada de veritat.