De barbers

Diumenge 8 de maig 2016

Em molesta la deixadesa de la gent poc polida com la polidesa artificial extrema dels massa polits que poc entenen de deixadesa. M'agrada, incongruència, sortir al carrer, instint, endreçat, net i polit, estètic, i massa dies feia que no m'hi sentia, no pas brut, però sí embrutit immers en una baixa fase de la malentesa i inexistent bipolaritat. Sentir-se pelut, barbut, i no sentir-se atractiu per a un mateix, sense cap mena de necessitat que els altres t'hi trobin ni de voler atraure a ningú. Estètica, el pòssit valuós de la mare i del dandisme del pare. A vegades em sento profundament incomprès. He aprofitat per anar a passejar pel mercat de les sensacions i entrar en una barberia de les d'abans, nova, magrebina, de barbers, dels que ja no en queden. A hores d'ara, estilistes que xerren i que no saben parlar, conversar, de res o de ben poca cosa, i et cobren una vintena d'euros. Set euros per la mateixa feina sense laques i productes que empastifen com el que se'n sol dir aigua de marduix que per a tot serveix i ningú et sap dir per a què. Dinar i cap al camp del Barça.