M'esbafo

Dijous 12 de maig 2016

Esbafar-se, treure el ventre de penes, encara que l'esbafada hagi estat esbafada de l'esbafada d'esbafar-se de qui s'esbafa amb un desconegut que cobra perquè s'esbafin els que tenen necessitat d'esbafar-se. Esbafar-se amb qui tocaria és complicat, és difícil, encara que es faci, poc, sovint, tant se val. Qüestió d'òptica, de visió, subjecció, més objectiva si es mira des de l'objectivitat de la retribució de l'esbafamenta terapèutica. M'esbafo. Que bonic és el llenguatge. Quequejo i el terapeuta apunta que poc costa entendre'm. Domini. M'ho penso. Subjectivitat. Tempus, llenguatge, el meu i de la sinceritat sincera i insincera, la que fa vessar l'aigua al teu molí i la recondueix als propis canals de rec. No es treu de penes el ventre, malgrat l'objectivitat de l'esbafament que retorna al subjecte esbafat sense l'esbafament més ampli, necessari, natural i terapèutic del terme. I som dijous.