El centre de l'univers

Dijous 19 de maig 2016

No deuen disposar d'assessors o deu ser que disposen d'assessors de mal assessorament. Com el gran que s'ha criat com un nen i se'l fa creure que és el centre de l'univers i no se'l deixa sortir de la murada del formós jardí on viu enclaustrat. Cap necessitat de treball de camp, ni de veure com respira la gent afartada, molt afartada, del tracte, de tantes imposicions i de tanta misèria, de totes les misèries, les conceptuals i les abstractes, de totes. Afartats, però que amb comprensió es conformarien, si, al cap i a la fi, l'afectat, el que se'n porta la garrotada, es limita a oferir un trist comunicat que no arriba ni a denúncia. Una tímida queixa de lamentació molesta més que emprenyada, el que hauria d'haver estat. No pas mala llet ni mala bava, educat, d'educació mal entesa que, a vegades, penso, massa sovint, es confon en una mena de tolerància als intolerants i no cal que ens vulguin vendre una mena de ciutadania del món inexistent que no passa de la instal·lació del viure en el cafè dels homes derrotats que defugen qualsevol tipus de brega i no afronten la provocació amb intel·ligència. Callar, atorgar i no pas fugir d'aquesta mena de ciutadania educada, poruga, de la tolerància als intolerants que viu abancalada al cafè dels homes derrotats que es va buidant cada dia, a cada hora, a cada minut i a cada segon que passa, per abonar-se als que ja no toleren als intolerants i no són pas intolerants, els que buiden el cafè dels homes derrotats.  

Comentaris