De totes les maneres hagudes i per haver

Dimarts 17 de maig 2016

La cara del president de futbol derrotat quan sap que l'equip rival acaba de guanyar el títol que no ha aconseguit el seu equip. Intentar, ho ha intentat de totes les maneres hagudes i per haver. Lícites, almenys ho han volgut semblar. Molts se'n foten i n'estan contents, jo també n'estic, però no me'n foto, perquè semblen afirmar que les estrafolles del president derrotat hagin de ser certes. Massa història al darrera, massa i no pas agradosa, no pas. Jo no me'n foto. No ho vull ni m'agrada, perquè el personatge em desagrada, ell, el model i tot el món que l'envolta i els recolzaments de qui el recolza, de premsa que pocs plans fan evolucionar, si no van més enllà del benefici immediat de minsos trofeus i escasses il·lusions de poc gaudi, esportiu, vull dir. Em solo demanar si no ens hauria passat el mateix a nosaltres, si el president vist i no vist, fugit, escapat i amagat, no hagués tingut el mandat breu que va tenir. M'ho demano. No hi entenc res. Entrada insípida de curta setmana.

Comentaris