Si disposo d'estona

Dilluns 30 de maig 2016

Acostumo, si disposo d'estona, aprofitar per escriure als cafès quan no tinc companyia . Molt de temps, anys fins i tot, pensant que ho faria i no ho feia, ni als cafès, ni enlloc. Les idees venen, i no pas sempre als cafès, arreu, i no són pròpies, són manllevades, adaptades, interpretades i intento escriure-les. Escriure entès com una mena de submarinisme d'immersió del llenguatge. Un plaer terapèutic, gens vanitós, ni d'alçat to, no, no cal, no em cal. La soledat, l'entorn, millor un, pitjor un altre, i el valor de l'observança. Estrany, estranyable, peculiar, com deu resultar entrar en un minúscul despatx i que soni clàssica i on no es dóna la nota, no és veritat, només una necessitat i una naturalitat.