Tres acudits

Dilluns 16 de maig 2016

Tres acudits que serveixen per a tot i per a no dir res, el que em sembla, o m'hauria de semblar, la culminació de la felicitat encovada que els acudits, tres, i sempre els mateixos tres, fan gràcia quan se'ls escolta el dia que els fan sortir de la cova; poques vegades, poques, perquè més enllà del riu hi viu gent d'altres coves i estranya, visualitzada de lluny des de la cova de l'home dels tres acudits i vés a saber si els tres acudits, sempre els mateixos, tres, els hi farien gràcia. Millor, tornar a la cova i reservar-se els acudits, tres, els de sempre, per a una altra sortida de la cova o potser per a cap més, sortida. Els estranys, els forans, de més enllà del riu no els hi faran gràcia o potser també en tenen tres, només tres, per explicar i ens quedaríem igual. No ho sé. Les parets de la cova són fosques ennegrides i no massa propenses als acudits i tres potser en serien masses si hom se'ls creu i en fa model de vida feliç i encovada en la dificultat d'anar més enllà del riu dels homes forans i estranys. 

Comentaris