Com estar a la balconada

Dissabte 28 de maig 2016

Treballar de bona fe per construir una república que no acaba d'arribar, com tampoc acaba d'arribar el messies i com tampoc s'arriba a la terra promesa. Abocar esforços a abonar interessos a qui poca de bona fe disposa. Esborrany escrit d'estones furtives a la parada de l'assemblea. No ho passaré fins demà diumenge. Tarda plena d'actes que no sóc capaç d'escatir si no passen de ser pura diversió i d'utilitat poc rellevant. La parada, com estar a la balconada, o com mirar per la finestra, com es feia abans, ara ho fan els magrebins, i es veia passar la vida del carrer, més autèntica, i no la virtual, la que ens volen fer creure, si no és que sempre ens han volgut fer-nos creure'n alguna d'irreal. Els rostres dels passants i dels que s'acosten a mostrar dubtes i massa pors carregades de negativitats innecessàries combregades, derrotades i de feliç infelicitat resignada a acollir la victòria, si arriba, amb la màxima satisfacció de baixa contribució implicativa de no estar, no és necessari, i no hi cap tothom, a la balconada, a la finestra, com abans es feia. Amorrats als nous aparells, a la nova finestra balconada, virtual, de vida estranya i de fred contacte.