Grillat o com una olla de grills

Dilluns 2 de maig 2016

Entendre el senti de l'expressió estar grillat o tenir el cap com una olla de grills, seria el que més bé definiria el meu estat físic avui. Grillat, temps no pas massa esclarit del tot. Torticoli i una mena de tapament d'orella dreta em  fa sordejar i em comporta una desagradosa sensació de ressonància reverberativa dins la closca que em posa més nerviós del que hom ja acostumo a estar. Tensió acumulada de massa silencis i de massa cosa amagada no explicitada ni expulsada. Error. El cos avisa i, vés a saber, si aquesta mena d'inflamació cervical no augura mal més gruixut. No sóc hipocondríac. Els silencis i les retencions escurcen i graven en negatiu. Tot el dia abocat a la pantalla fent quadrar el números dels altres i no ser capaç. de cap de les maneres, per més que ho intenti, o, més aviat, que ho vulgui intentar, de fer quadrar els meus. Descompensació, una explicació com una altra i el mal perdura cada vegada que moc el cap, puny, i aquesta sordesa grillada que reverbera, tràgica, que em deforma la música i sembla que una altra n'escolti, s'hi assembla, encara que sigui la mateixa manta vegades escoltada.