La ciutat deserta

Diumenge 1 de maig 2016

Figures herculínees de la ciutat deserta que poc reivindica i que sempre sembla que sol viure a la catalana amb un peu a cada banda i a veure-les venir per a prendre camí, el de la majoria, el del ramat. He entrat a la catedral poc aprofitada, sense turistes i només amb algun visitant de pas. Pintures esforçades, sextines, exagerades, que em transporten a l'essència de la filosofia del patiment innecessari que comporta una manera d'entendre el món i la vida no compartit per més estètica de sèpies, ocres i bordeus que mostrin imatges herculínees dignes del millor Michelangelo pintades per Sert i que em costa desacostumar-me d'entrar quan hi passo pel davant i aturar-me a contemplar les figures herculínees, esforçades,belles, magistrals. pecades d'inútil patiment.