Dues lectures aturades

Diumenge 29 de maig 2016

Una estona estalviable al Crinyol a prendre un cafè i a repassar l'ensulsiada d'ahir. Massa vegades guanyen els que no juguen net. Tancat a casa. No em reconec. Ganes d'esbarjo inassumible, impossible, que em fa optar per una mena de descans necessari que em costa de pair. Ruta Bach, concert i òpera a la ràdio. El meu diumenge. Reemprendre dues lectures aturades i feinejar quotidianitat. Veïns que tanquen portes, que tornen de voltar o de cap de setmana, carregats de fer coses que sonen sinònimes de fer sempre el mateix, del ple res més absolut combregat com el fer no exempt d'idiotesa tant o més grossa que la meva, la que em fa dubtar d'arribar-me al cafè de l'Atlàntida i fer-la petar amb algú i m'aturo, no em moc, per no fer-me pesat i tenir la sensació de ser-ho o que se'm digui, a la dita o a la callada, que en sóc.