La lluna en un cove

Dimarts 31 de maig 2016

Avarícia. Despistat, molt despistat, en aquests temps tèrbols de poques conviccions i de poca acció, encara que molta se'n mostri. Aquesta gent jove malcriada, avara de voler l'impossible, quan en poca cosa es vol cedir, o potser en cap, per l'imperatiu del dogma propi no consentit en els altres i considerat el propi com un dret universal no del tot ben entès. Voler pescar la lluna en un cove, un impossible que no arriba ni a utopia. En pesca-llunes de Torelló no se'n va pas sortir, i això que la veia reflectida al Ges les nits clares d'estiu, i, per més vegades que llencés el cove i es pensés que l'abastava, se li escorria. Ho tornava a intentar perquè la veia i, ostres, no era capaç d'adonar-se que era un impossible i s'ho creia, no l'impossible, no; s'ofuscava en voler pescar la lluna en un cove.