Babarota

Dilluns 31 d'octubre 2016

Intento ser molt polit i en sóc, un pèl massa i no m'escau. He furgat al bagul dels objectes perduts i un retratu oblidat, el que penjo, del seixanta-set del vint. Hi ha un cotxet que encabeix en Guillem, el meu germà, i jo fumant. Sis anys mal comptats i fent babarotes a la mare que em mira com si res passés. Absenta, sàvia, allunyada dels puritans llibertaris d'ara, que tot ho entenen i que poc comprenen, que ni cas em fa del cigar que el pare, l'home, el mascle, em va oferir. Ni cas, cap ni un. Babarota. La mare, elegant, com sempre, perlada de collaret. Pentinada a la garçonne i no s'estilava i no sé si avançada, ni ho vull saber. Afrancesada, deu ser, el Llançà de llavors, i, jo, també, llavors, encara que fumi, sense corbata, sense americana, amb camisa, i sense sogall, corbata.