Cadascú es dol de lo seu

Dissabte 22 d'octubre 2016

Escoltar, no pas sentir, coses que haurien de procurar immediatesa contestatària i explosiva guardades al pap, tot fent mala sang i explotades de mala manera el dia que exploten. Aquests darrers mesos  ha treballat molt, escolto, un conegut, el que molt ha treballat, i, ara, el conegut, està a l'atur i no treballa cap hora, cap, cobrant i no fa res. Ja està bé que s'agafi un repòs, unes petites vacances. Acabo de tornar de treballar i són les dues del migdia del sàbat. Egoista, molt egoista, tant se val i se me'n fum. Cinquanta-vuit hores setmanals, les d'aquesta setmana, treballades amb frenètica intensitat emmalaltida de cos i de ment, de ment sobretot, i d'entranyes, també, que em reclou perquè les ganes de fer res, d'anar a on sigui, resulten inversament proporcionals a les hores i a la intensitat de les hores treballades. Esgotament i silenci de no opinar quan s'escolta i no es pot fer veure que només es sent. Malhumorat existir no planyut vessat d'egoisme. Cadascú es dol de lo seu. La cuina està per fer, la faré i pujaré a cals veïns a veure el Barça. Una estona d'esbarjo abans d'encovar-me sinònim de quedar clapat al sofà amb un llibre a les mans.