Petit trencament

Diumenge 23 d'octubre 2016

Petit trencament fibril·lar al ventre de la cama esquerra. Petites molèsties d'una poc encertada pedalada aquest migdia. Llevat tard, a les vuit tocades i treure el ventre de pena amb la lectura de l'Svetlana i amb l'audició completa del compacte dels Gerhard. Sembla que escrigui un dietari, en té tota la pinta i ho deu ser. L'Àtila del Verdi jove a la ràdio. Sembla Donizetti amb segell propi. Poc avesat aquest estiu a sortir en bicicleta. Plagut d'haver tastat el luxe de pedalar per Cambridge i pels camins verds que voregen el Cam fins a Grantchester, petit poble que fa pensar amb un dels nostres alous, que disposa de dos pubs antics, molt antics, bruts, de brutícia que aquí, en el nostre país, no superaria les severes normes higièniques si no foren corrompudes amb la catalana norma del pagant Sant Pere canta. El menjar és bo i els vins són italians. Una vintena de quilometres escassos, sols, aquest matí fins a la Guixa i tornar per Malla amb més d'una giragonsa que no feia estalviar marrada. Poc més després d'inflar rodes i abans d'arribar al pont romànic del Remei, el ventre de la cama ha petat, ha fiblat de dolor punyent, intens i suportable del que hom ja hi està avesat que passi quan massa temps poc esport es fa i es prima la sedentària vida i l'esforç es focalitza en el treball propens a tensió i a vida poc esbafada. Fresca, i no pas fred, a la riba del Meder fins arribar a la font de l'Atalaia, a les portes de la Guixa, on ens acull un petit plugim que no sembla mullar i no ens deixa pas mentre travessem els camps llaurats, uns, i de blat de moro, uns altres, de Malla, fins a casa, a Vic, la ciutat levítica que als sants ja deu haver espantat.