Plou i vaig en tren

Dijous 6 d'octubre 2016

Plou i vaig en tren. He començat a escriure l'esborrany a la Cantina, el cafě de l'estació, un dels locals amb més caràcter de la comarca i que bé et fan sentir. Hi acostumo a anar a prendre el cafè de les nou una mica abans, una mica més tard i obvio prodigar-me gaire al cafè de la derrota dels homes que cap dona els acompanya i que el mateix acudit solen dir sempre. Em conformo amb altres petits espais solitaris i acompanyats amb companyies prescindibles pel simple fet que amb l'entorn, amb connexió, sense televisió, sense molesta música ambiental  i amb gent que entra i surt, que llegeix premsa o llibres manllevats de la petita biblioteca de la sala de l'antiga llar de foc, ben prou en tinc. Gairebé ningú crida i, si algú dispara, calla, resta sol i no se li riuen les desgraciades gràcies. Un altre món no pas millor, només més m'agradós i que no em comporta enyor dels libadors de gots de vi i de copes de conyac de bon matí que cap gràcia em fan més enllà del pintoresc efecte del primer dia que sol ser idèntic al darrer i al proper. I què es vol? les rutines me les trio. Visita rutinària a la Maragall.